dimarts, 24 de gener del 2017

LA RECERCA DEL FOC

Durant doa setmanes hem mirat diferents fragments de la pel·lícula sobre la Prehistòria anomenada LA RECERCA DEL FOC, llavors hem completat una fitxa tècnica i hem fet una anàlisi crítica de cada fragment.


FITXA TÈCNICA

Director: Jean-Jacques Annaud

Any d’estrena: 1982

Nacionalitat: Canadà, França i Estats Units

Títol original: La Guerre du feu

Durada: 100 minuts.

Indrets on s’ha rodat: Islàndia

Actors principals: Everett McGill, Rae Dawn Chong, Ron Perlman i Nameer El-Kadi.



ANALISI CRÍTICA

Fragments 1 i 2

Resum: En una cova hi ha tot d'homos dormint molt junts per no tenir fred. N`hi ha un a l'entrada vigilant el foc i que no els ataquin. Venen a atacarlos uns llopsm l'homo d'entrada, agafa un tronc, li fa foc a la punta, els hi tira i fa que marxin.
Després, uns homos van a buscar aigua al riu i, allà, uns homos menys evolucionats els ataquen, estan una estona lluitan: tirant-se pedres, pals, etc. Finalment, guanyen la batalla els que han provocat la terra.
Els homos, que han perdut, busquen un lloc per viure, els llops els ataquen i han d'anar als aigua-molls a protegir-se dels animals.
Necessiten foc per viure.

Escena 1: Un grup d’homínids dorm al voltant del foc...

a. Com és aquest grup? (tamany, relacions entre ells, què fan, com viuen, típus

d’homínid...)

En una cova hi han uns homos dormint al voltant del foc. Són de ..............., tenien un llenguatge molt primitiu, s'organitzaven en grups: uns anaven a caçar, altres a beure aigua, menjaven junts al voltant d'una foguera... Vivien en una cova, tenen una foguer, fan el menjar al foc.  Creiem que són homo antecessor perquè tenien una tecnologia molt simple, eren omnívors, eren nòmades i vestien.

Escena 2: El grup és atacat...

a. Com és el grup d’homínids atacant? (aspecte, estratègies ofensives, què

busquen, típus d’homínid...)

El grup és atacat per uns homos menys evolucionats, tenien molt més pels comparats amb els altres i eren més alts. Els homos buscaven el foc perquè ells no en tenien. Per atacar utilitzaven pedres, pals i al principi tiren terra i pedres a davant de la cova per intentar matar a algú. Creiem que eren Homo Erectus ja que  no vestian, i sabien utilitzar el foc.

Escena 3: El grup ha de fugir...

a. Quins problemes han d’afrontar fora de la cova i sense foc? (animals, fred,

manca d’aliment...)

b. Quina solució buscaran?

Com que s'han quedat sense cova i sense foc, els homos no saben on anar. S'han de proteger dels animals com els llops perquè no els ataquin. No tenen lloc on refugiar-se. Després decideixen anar als aigüamolls ja que, al là, els animals no els poden fer res.
Poc a poc els Homos es van morint pel fred, perquè no tenen aliment, a on coure't, tenen fred, etc. Aixs que decideixen que un grup de 3 homos vagin a buscar foc, ja que sinó no poden sobreviure.

Fragment 3

Resum del fragment (entre 5 i 10 línies explicant per sobre els fets ocurreguts en

aquest fragment)

Els homos protagonistes estan buscant el foc i veuen fum, s'acosten i veuen tot de cendres i bastant a prop, un poblat. Estan molt contents al veure les cendres i s'hi revolquen i juguen amb elles. Veuen un cadàver humà i entenen que són canívals.
Fan una estratègia que és: 2 distreure als que estan al voltant del foc i un anar a per el foc. Ho aconsegueixen i van a una cova a amagar-se. Han de vigilar molt de que no les descobreixin ja que se'ls poden menjar.

Escena 4: El grup d’homínids troba el rastre del foc i d’alguna cosa més...

a. Descriu la reacció del grup de tres homínids quan troben les cendres d’una

gran foguera. Creus que està justificada o és desmesurada? Explica el perquè.

b. Busca el significat d’antropofàgia i explica perquè podem dir que el clan que

persegueixen la praticava.

Els tres homínids, quan troben  les cendres d'una gran foguera  es posen molt contents: s'hi rebolquen i juguen amb elles. Crec que està justificat ja que és el seu objectiu i això vol dir que a prop tenen una foguera. Quan veuen el cadàver humà es posen seriosos i actuen més seriosament.
Poden dir que el clan que persegueixen són antopofàgics ja que a la seva dieta està inclosa la carn humana.

Escena 5: Els tres homínids proven de robar-los el foc...

a. Descriu l’estratègia que utilitzen per tal d’aconseguir robar-los el foc.

b. Explica quins van ser els primers homínids que van començar a utilitzar

estratègies de grup per caçar.

c. Com és el grup a qui han robat el foc? Descriu l’aparença d’aquest homo. Fes

notar quines diferències observes respecte als altres dos que hem vist fins ara i

argumenta de quin gènere homo creus que es tracta.


Els tres homínids fan una estretegia per robar el foc al l'altre tribu. Dos homínids distreuen a la tribu mentre que l'altre roba el foc. La tribu a la qual li han robat el foc són canivals, es a dir que es menjan la carn de persones. Semblen menys evolucionats i són més peluts. Quan els distreuen hi han 2 omínids que aconsegueixen escapar i que són molt més evolucionats que els demès. Creiem que el grup canívals són homo antecessors.

Fragment 4
La resta de la pel·lícula l’hem hagut de veure sencera i no fragmentada. Així doncs, en farem l’anàlisi crítica en un sol punt. Aquest punt haurà d’incloure:
  1. Resum del fragment 4 fins el final de la pel·lícula

La noia que ha estat alliberada del grup caníval s'uneix al grup. Els canívals els ataquen. Els protegonistes, donen herba al mamut i no els ataquen. Intenten domesticar amb la finalitat de fer-lo servir com a defensa. La noia se'n va amb la seva tribu. Un protagonista va a buscar a la noia, la seva tribu està molt més evolucionada. Finalment, la noia i el protagonista se'n van amb els altres protagonistes. La noia es queda embarassada. Els homos tornen amb la seva tribu i aprenen a fer foc.

  1. Escena 6: El grup d’homínids utilitzen els animals...
    1. El grup d’homínids es troba amb uns mamuts. Quina novetat ens intenta transmetre el director amb aquest fet?

El director, amb aquest fet, intenta transmetre que era una forma molt primitiva de domesticar els animals: van utilitzar al mamut de defensa.

  1. Escena 7: Un últim grup d’homínids apareix a la pel·lícula...
    1. Descripció d’aquest últim grup i aproximació de quin gènere homo es tracta i per què.
    2. Reflexioneu si possible que coexisteixin societats paleolítiques i societats neolítiques al mateix moment i utilitzeu els grups d’homínids de la pel·lícula per explicar-ho
    3. Quins coneixements aprenen els protagonistes d’aquest últim grup d’homínids?

Creiem que el últim génere homo són Homo sapiens ja que són sedentaris, saben fer foc, tenen eines més poderoses, tenen estratègia per si algú els ataca, és a dir, estan rodejats d'aiguamolls i si no coneixes bé el terreny, és una molt bona trampa. Anaven decorats, tenen diferensació social. Saben fer ceràmica i domestiquen animals.
Per tan, això vol dir que estan vivin al mateix temps societats paleolítiques i societats neolítiques, per exemple , els homos protegonistes són paleolítics ja que són nòmades i no saben domesticar animals i l'últim grup, són neolítics.

Conclusió:

Redacteu un últim paràgraf a mode de conclusió, exposant el què us ha semblat la pel·lícula i una valoració final.

La pel·lícula ens ha semblat una molt bona idea ja que ens ha servit per fer-nos una idea de com vivien a la Prehistòria, també com anaven evolucionant.

dimarts, 17 de gener del 2017

L'EDAT DELS METALLS



Hola, Bon dia!
Avui hem resolt les onze preguntes de l'Edat dels metalls. Hem trobat les respostes a la web classofclans.tk. a l'apartat de continguts de l'edat dels metalls i  una pàgina d'un cavall fort.


ELS PRIMERS METAL·LÚRGICS
  1. Quins metalls es van començar a fer servir a partir del 5.000 aC? Anomena’ls, escriu-ne la seva cronologia i explica’n les principals característiques.
Al 5.000 abans de crist es van començara a fer servir el coure, el bronze i el ferro.
El coure el van descobrir al 5.000aC. Es caracteritzava per la construcció de ceràmica en forma de campana. Es va iniciar la tècnica de la forja.
El bronze el van descobrir al 3.000 a C. Es caracteritzava per ser dur i tallant. Els pobles que el van descobrir de la Península Ibèrica són: Los Millares i El Argar.
El ferro el van descobrir al 2.000 aC. Es caracteritzaven per ser més fàcils de treballar i per ser molt més fort que el bronze. A la Península Ibèrica va arribar gràcies als pobles d’Europa de la cultura dels camps d’urnes.


  1. Quines tècniques diferents es van fer servir per treballar-los? En què consistien?
Les tècniques eren: la forja que consisteix en escalfar el mineral per moldejar-lo millor, la fosa: un procés més complex en el qual s’escalfa el metall fins a liquar-lo, posar-lo en motlles donant-li força.


  1. Quines cultures ens van aportar cada un dels metalls diferents?
El bronze va aportar la cultura del vas campaniforme, el bronze la cultura de los
Millares i El Argar i el ferro, la cultura dels camps d’urnes.


  1. Quines utilitats es van donar als estris de metall?
Als estris de metall els hi van donar utilitats de fer armes i enes de
treball.


  1. Per què la metal·lúrgia va comportar una especialització més gran del treball?
Perquè era una tasca difícil, que requeria veritables especialistes. Per
tant, cadascú es va especialitzar en la tasca que se li donava millor.


  1. Quins nous oficis van sorgir?
Van sorgir els oficis de: metal·lúrgics, joiers i ceramistes.


  1. Quins avantatges tenien els metalls respecte a la pedra, la fusta i l’os?
Eren més durs, més fàcils de treballar i no es feien malbé tant fàcilment.


  1. Com es va produir la primera diferenciació social?
La primera diferenciació social es va produir gràcies a la metal·lúrgica.
Van sorgir grups de guerrers formats pels agricultors i els ramaders que estaven encapçalats per un cabdill o rei. Els metal·lúrgics, els joiers i els ceramistes van acumular riqueses i van ser més poderosos que els ramaders i agricultors.


  1. Quins dons invents van anar lligats al desenvolupament del comerç?
Els dos invents que van anar lligats al desenvolupament del comerç eren
la roda i la vela que van permetre comerciar amb la resta de la Península Ibèrica.


  1. Explica, a partir del dibuix sobre la metal·lúrgia els diferents passos necessaris per aconseguir un estri de metall.


Els passos per aconseguir un estri de metall són: escalfar els minerals
fins a transformar-los en líquid (1), donar-lis forma en un motlle (2), deixar que es refredi (3), treure el metall del motlle (4) i emmanegar l’estri (5).


  1. Per què alguns historiadors afirmen que l’ús del ferro va comportar una certa “democratització” de la metal·lúrgia prehistòrica?
          Perquè va produir transformacions importants en la societat neolítica.


   12. Consulta l’article sobre les mines prehistòriques de Gavà publicat a la revista Cavall Fort i elaboreu un text que resumeixi la següent informació

a) Com eres les mines, cuan es van construir, que era la variscita i  
per a què s’utilitzava. Il·lustra el text amb algunas imatges de varisicita.
b) Com vivien els miners i quines evidències arqueològiques s’han trobat a  
les mines que ho confirmin.
c) Què és la Venus de Gavà, on es va trobar i què ens diu sobre les creences
dels seus contemporanis. Busca a Internet com era i enganxa al blog una
Resultado de imagen de variscita gava foto seva.

Les mines prehistòriques de Gavà eren unescambres subtàrranies amb cambres i amb pous.  
Les mines tenien molta variscita. La variscita és un mineral de color verd molt dens que el feien servir per a crear braçalets, collarets i penjolls.
Els miners vivien amb animals domestics, conreaven cereals i llegums pescaven peixos i recollien marisc del proper Mediterrani. Se sap perquè els escombriaires van trobar restes d’alló que menjaven. També sabem que a les mines hi treballaven homes, dones i nens. Eren baixos i no vivien gaires anys, molts tenien problemes musculars de tant treballar ajupits o de transportar cistells amb minerals. Tenien una vida molt dura. Això ho sabem ja que quan es moria algú, el dipositaven en una mina abandonada amb ofrenes i els arqueòlegs, excavant les mines, s'ho han trobat i han pogut estudiar els esquelets.
Resultado de imagen de Venus de Gavà,La Venus de Gavà és una gerra, una mena de divinitat a la fertilitat de la terra. La van trobat a les escombraries però abans havia estat a les mines de Gavà. Era un tipus de deesa amb uns ulls grans com un sol. Les creences dels seus contemporanis eren de foradar el crani dels miners i, alguns, després d'aquesta operació, no morien!












dimarts, 10 de gener del 2017

ART PREHISTÒRIC

Hola, bon dia!
Avui hem hagut de completar una taula amb continguts de l'Art Prehitòric, ens vam baixar una taula i la vam omplir. Aquí teniu la taula:

ART PREHISTÒRIC

ART PARIETAL
(Pintura rupestres)
ART MOBLE
(Escultura)
MEGÀLITS
(Constucció de grans pedres)

Simbolisme:
  •           Ritual de caça
  •           Culte de fertilitat
Colors bàsics:
  •           Ocre
  •            Negre
  •            Vermell

Pigments naturals:
  •        Carbó
  •           Sang
  •           Òxid de ferro

Pintura naturalista
Més antigues
  • (30.000 anys)


Realisme

Animals solts

Detallisme

Volum

Perfils de mans

Símbols geomètrics
estranys

Policromades

Pintura esquemàtica:

Menys realisme

Més recents (10.000 anys)
Escena de caça

Vida quotidiana

figura humana

monocromàtiques

 Figures:
  • petites dimensions
  • fetes
    • os
    • pedra 
    • fusta
Tipus: 
  • figures d'animals
    • propiciaven la cacera.

  • figures de dones (venus prehistòriques).
    • culte a la fertiltat
    • exageraven cuixes, malucs i pits.


Europa (V mil·leni aC)

Mostra:
  • treball col·lectiu 
  • complexos sistemes de construcció.
Menhir:
Característiques:
  • Pedra clavada a terra
  • Posició vertical

Funcions:
  • Commemorar fets importants.
  • marca territorial.
Dòlmen:
Característiques:
  • diverses lloses.
  • cambra
Funció:
  • Funerària
Cambra única
Formats per:
  • cambra seculcral recoberta per un túmol de pedres i dòlmens.

Sepulcres de corredor
S'hi accedeix per un gran passadís.

Formats per:
  • Una o diverses cambres sepulcrals.
  • S'hi accedeix per un passadís
Cròmlec:
Format per:
  • diversos menhirs. (situats en cercle, semicercle o fila).
Funció:
  • culte agrari o solar.