Avui hem hagut de respondre unes preguntes sobre l'home Paleolític sobre com trobava el menjar i com el manipulava. Hem trobat l'informació en el blog de classofclans.tk.
exercici 1)
Obtenció d’aliments
|
Tecnologia
|
Treball en equip
|
Recol·lecció
|
Caça d’ocells amb fona
|
Caça
|
Caça d’ocells amb fona
|
Pesca
|
Cova
|
Caça
|
Caça
|
Obtenció de foc
|
Pesca
|
Assecatge de la carn
|
Cabanya
|
|
Cova
|
Guariment d’una ferida
|
|
Llenya com a combustible
|
Esquarterament dels animals
|
|
Adob de pells
|
Cocció d’aliments
|
|
Obtenció de foc
|
|
|
Cabanya
|
|
|
Guariment d’una ferida
|
|
|
Esquarterament dels animals
|
|
|
Fabricació de ferramentes
|
|
|
Talla de pedra
|
|
|
Cocció d’aliments
|
|
exercici 2)
a) D'on treien l'aliment els homes del Paleolític?
Els homes del Paleolític treien els aliments de la natura.
b) Per què diem que eren depredadors? Què vol dir?
Diem que eren depredadors perquè no produïen aliments. Deprededor vol dir un ésser viu, en aquest cas, una persona, que caça animals per sobreviure.
c) Quins tipus d'animals caçaven? Només n'aprofitaven la carn?
Menjaven els animals que trobaven. No només n’aprofitaven la carn, sinó que aprofitaven la pell, per fer-se vestits, els ossos, per fer instruments, etc.
d) Quins tipus d'habitatge utilitzaven?
Utilitzaven coves per viure-hi o feien campaments molt senzills.
e) Per què havien de canviar sovint de lloc on vivien? Quin nom rep aquesta característica?
Canviaven d’habitatge sovint perquè s’acabava el menjar de la zona on habitaven. Aquesta característica reb el nom de nómade.
exercici 3)
a) Quines tècniques existien per fer foc?
Existien diferentes tècniques. Una d’elles consistia en agafar una pedra de sílex i una pedra de pirita. Amb unes plantes molt fines fer un niu d’ocell i, després, posar-se a picar amb les dues pedres a sobre del niu, perquè, quan hi queia una espurna, bufar-hi i fer el foc gran. Una altra tècnica era d’agafar una fusta i un pal. A continuació posar la fusta a sota i tornar a fer un niu d’ocell amb plantes. Més tard es posaven a fregar fins que s’escalfés tot i quan sortien espurnes, encenien el pols de la fusta, les tiraven al niu i es feia el foc.
b) Quins beneficis va significar l'utilització del foc?
Va significar molts beneficis ja que va permetre coure els aliments, generar calor, llum al la nit, defensar-se dels animals, etc.
exercici 4)
a) Quins van ser els primers instruments que es van crear? Com eren?
Els primers instruments que es van crear van ser les fulles tallants. Eren fabricades amb pedres tallades (còdols i palets).
b) Per què era tant útil el sílex per l'elaboració d'eines? Quina propietat especial tenia?
El sílex era molt útil a l’elaboració d’enies ja que era molt afilat i es trencava fàcilment en làmines. També era molt dur.
c) Quin nom rebien les eines elaborades amb sílex? Per què?
Les eines elaborades amb sílex eren els bifaços. Rebien aquest nom ja que tenien dues cares amb capacitat de tallar.
d) Quines feines podien fer ara amb aquestes eines?
Amb aquestes eines podien tallar fusta, trossejar animals, arrencar tubercles, perforar ossos, etc.
e) Quins materials utilitzarien per fabricar eines a més del sílex?
Utilitzarien l’os i la banya, a més a més del sílex, per fabricar eines.
f) Anomena les principals eines que fabricaven.
Les principals eines que fabricaven eren: bifaços, fulles tallants, raspadors, puntes de llança, perforadors, hams i arpons, agulles per cosir, arc i propolsors per llançar fletxes.
exercici 5)
AGULLES PER COSIR
Agulles per cosir:
Es feien de fusta, pedra o bé os.
Serveixen per cosir. Per exemple pells d’animals per fer-se vestits.
Es creu que els xinesos van ser els primers en utilitzar agulles d'acer.
PERFORADORS
Els perforadors són uns estris que, com bé diu el nom, serveixen per fer perforacions. D’aquí ve el nom de perforador.
Els perforadors eren fabricats amb pedra lítica, amb capacitat de tallar. Per exemple, eren construïts amb sílex.
Els prehistòrics els feien servir per fer petites perforacions a les roca, als ossos o a la fusta amb la finalitat de crear un orifici per on poguessin passar una corda, un fil, etc. Aquestes perforacions eren necessàries en la realització d'arpons, ornaments per als collarets, amulets, etc.
Per fabricar-los, feien servir burins, eren eines petites. Per construir-los realitzaven la tècnica del cop de burí. Consistia en donar un cop a la pedra que volien convertir-la amb perforador amb una altra pedra o amb un os per extreure una làmina amb capacitat de tallar que fós estreta i allargada. Aquest cop podia ser de dues maneres: el més senzill que consistia en donar un cop a un costat de la roca per extreure la làmina i quan aquest cop no era possible es realitzava, prèviament, una trencadura sobre la qual es donava el cop per poder així, extreure el fragment desitjat.
Els perforadors eren unes eines molt comunes dels prehistòrics
RASPADORS
Els raspadors són uns estris que, com bé diu el nom, serveixen per raspar.
Eren fabricats a partir de làmines de pedra amb capacitat de tallar o de fulla que presentés en una extremitat i un front retocat, regular, tallant i no abrupte.
Els prehistòrics els feien servir per adobar pells i possiblement, per separar carn d'ossos d'animals.
Es van inventar a la segona etapa del Peleolític: el mitjà, però al superior, es va extendre i va ser molt usat.
El raspador era una eina molt comuna dels prehistòrics.
ARPONS
Els arpons serveixen per pescar.
Estaven fets d’os i de pedr. Al final, tenien una punta molt afilada per fer d’ham. Al costat en tenien d’altres fetes dels mateixos materials.
Era una eina molt comuna per al prehistorics i amb ella, podien pescar molts peixos.
On i quan es considera que es van produir aquests canvis principalment? A quins altres indrets es van donar al mateix temps? (busqueu a Internet un mapa sobre la "difusió del neolític per Europa" i l'afegiu a la resposta).
Com s'anomena la nova tècnica que s'utilitzava per fabricar eines de pedra? (busqueu una imatge d'una eina elaborada amb aquesta tècnica i l'afegiu a la resposta).
L’utilitzaven per construir cabanes.
