LA RECERCA DEL FOC

Durant doa setmanes hem mirat diferents fragments de la pel·lícula sobre la Prehistòria anomenada LA RECERCA DEL FOC, llavors hem completat una fitxa tècnica i hem fet una anàlisi crítica de cada fragment.


FITXA TÈCNICA

Director: Jean-Jacques Annaud

Any d’estrena: 1982

Nacionalitat: Canadà, França i Estats Units

Títol original: La Guerre du feu

Durada: 100 minuts.

Indrets on s’ha rodat: Islàndia

Actors principals: Everett McGill, Rae Dawn Chong, Ron Perlman i Nameer El-Kadi.



ANALISI CRÍTICA

Fragments 1 i 2

Resum: En una cova hi ha tot d'homos dormint molt junts per no tenir fred. N`hi ha un a l'entrada vigilant el foc i que no els ataquin. Venen a atacarlos uns llopsm l'homo d'entrada, agafa un tronc, li fa foc a la punta, els hi tira i fa que marxin.
Després, uns homos van a buscar aigua al riu i, allà, uns homos menys evolucionats els ataquen, estan una estona lluitan: tirant-se pedres, pals, etc. Finalment, guanyen la batalla els que han provocat la terra.
Els homos, que han perdut, busquen un lloc per viure, els llops els ataquen i han d'anar als aigua-molls a protegir-se dels animals.
Necessiten foc per viure.

Escena 1: Un grup d’homínids dorm al voltant del foc...

a. Com és aquest grup? (tamany, relacions entre ells, què fan, com viuen, típus

d’homínid...)

En una cova hi han uns homos dormint al voltant del foc. Són de ..............., tenien un llenguatge molt primitiu, s'organitzaven en grups: uns anaven a caçar, altres a beure aigua, menjaven junts al voltant d'una foguera... Vivien en una cova, tenen una foguer, fan el menjar al foc.  Creiem que són homo antecessor perquè tenien una tecnologia molt simple, eren omnívors, eren nòmades i vestien.

Escena 2: El grup és atacat...

a. Com és el grup d’homínids atacant? (aspecte, estratègies ofensives, què

busquen, típus d’homínid...)

El grup és atacat per uns homos menys evolucionats, tenien molt més pels comparats amb els altres i eren més alts. Els homos buscaven el foc perquè ells no en tenien. Per atacar utilitzaven pedres, pals i al principi tiren terra i pedres a davant de la cova per intentar matar a algú. Creiem que eren Homo Erectus ja que  no vestian, i sabien utilitzar el foc.

Escena 3: El grup ha de fugir...

a. Quins problemes han d’afrontar fora de la cova i sense foc? (animals, fred,

manca d’aliment...)

b. Quina solució buscaran?

Com que s'han quedat sense cova i sense foc, els homos no saben on anar. S'han de proteger dels animals com els llops perquè no els ataquin. No tenen lloc on refugiar-se. Després decideixen anar als aigüamolls ja que, al là, els animals no els poden fer res.
Poc a poc els Homos es van morint pel fred, perquè no tenen aliment, a on coure't, tenen fred, etc. Aixs que decideixen que un grup de 3 homos vagin a buscar foc, ja que sinó no poden sobreviure.

Fragment 3

Resum del fragment (entre 5 i 10 línies explicant per sobre els fets ocurreguts en

aquest fragment)

Els homos protagonistes estan buscant el foc i veuen fum, s'acosten i veuen tot de cendres i bastant a prop, un poblat. Estan molt contents al veure les cendres i s'hi revolquen i juguen amb elles. Veuen un cadàver humà i entenen que són canívals.
Fan una estratègia que és: 2 distreure als que estan al voltant del foc i un anar a per el foc. Ho aconsegueixen i van a una cova a amagar-se. Han de vigilar molt de que no les descobreixin ja que se'ls poden menjar.

Escena 4: El grup d’homínids troba el rastre del foc i d’alguna cosa més...

a. Descriu la reacció del grup de tres homínids quan troben les cendres d’una

gran foguera. Creus que està justificada o és desmesurada? Explica el perquè.

b. Busca el significat d’antropofàgia i explica perquè podem dir que el clan que

persegueixen la praticava.

Els tres homínids, quan troben  les cendres d'una gran foguera  es posen molt contents: s'hi rebolquen i juguen amb elles. Crec que està justificat ja que és el seu objectiu i això vol dir que a prop tenen una foguera. Quan veuen el cadàver humà es posen seriosos i actuen més seriosament.
Poden dir que el clan que persegueixen són antopofàgics ja que a la seva dieta està inclosa la carn humana.

Escena 5: Els tres homínids proven de robar-los el foc...

a. Descriu l’estratègia que utilitzen per tal d’aconseguir robar-los el foc.

b. Explica quins van ser els primers homínids que van començar a utilitzar

estratègies de grup per caçar.

c. Com és el grup a qui han robat el foc? Descriu l’aparença d’aquest homo. Fes

notar quines diferències observes respecte als altres dos que hem vist fins ara i

argumenta de quin gènere homo creus que es tracta.


Els tres homínids fan una estretegia per robar el foc al l'altre tribu. Dos homínids distreuen a la tribu mentre que l'altre roba el foc. La tribu a la qual li han robat el foc són canivals, es a dir que es menjan la carn de persones. Semblen menys evolucionats i són més peluts. Quan els distreuen hi han 2 omínids que aconsegueixen escapar i que són molt més evolucionats que els demès. Creiem que el grup canívals són homo antecessors.

Fragment 4

La resta de la pel·lícula l’hem hagut de veure sencera i no fragmentada. Així doncs, en farem l’anàlisi crítica en un sol punt. Aquest punt haurà d’incloure:

1. Resum del fragment 4 fins el final de la pel·lícula

La noia que ha estat alliberada del grup caníval s'uneix al grup. Els canívals els ataquen. Els protegonistes, donen herba al mamut i no els ataquen. Intenten domesticar amb la finalitat de fer-lo servir com a defensa. La noia se'n va amb la seva tribu. Un protagonista va a buscar a la noia, la seva tribu està molt més evolucionada. Finalment, la noia i el protagonista se'n van amb els altres protagonistes. La noia es queda embarassada. Els homos tornen amb la seva tribu i aprenen a fer foc.

1. Escena 6: El grup d’homínids utilitzen els animals...
1. El grup d’homínids es troba amb uns mamuts. Quina novetat ens intenta transmetre el director amb aquest fet?

El director, amb aquest fet, intenta transmetre que era una forma molt primitiva de domesticar els animals: van utilitzar al mamut de defensa.

1. Escena 7: Un últim grup d’homínids apareix a la pel·lícula...
1. Descripció d’aquest últim grup i aproximació de quin gènere homo es tracta i per què.
2. Reflexioneu si possible que coexisteixin societats paleolítiques i societats neolítiques al mateix moment i utilitzeu els grups d’homínids de la pel·lícula per explicar-ho
3. Quins coneixements aprenen els protagonistes d’aquest últim grup d’homínids?

Creiem que el últim génere homo són Homo sapiens ja que són sedentaris, saben fer foc, tenen eines més poderoses, tenen estratègia per si algú els ataca, és a dir, estan rodejats d'aiguamolls i si no coneixes bé el terreny, és una molt bona trampa. Anaven decorats, tenen diferensació social. Saben fer ceràmica i domestiquen animals.

Per tan, això vol dir que estan vivin al mateix temps societats paleolítiques i societats neolítiques, per exemple , els homos protegonistes són paleolítics ja que són nòmades i no saben domesticar animals i l'últim grup, són neolítics.

Conclusió:

Redacteu un últim paràgraf a mode de conclusió, exposant el què us ha semblat la pel·lícula i una valoració final.

La pel·lícula ens ha semblat una molt bona idea ja que ens ha servit per fer-nos una idea de com vivien a la Prehistòria, també com anaven evolucionant.

L'EDAT DELS METALLS

Hola, Bon dia!
Avui hem resolt les onze preguntes de l'Edat dels metalls. Hem trobat les respostes a la web classofclans.tk. a l'apartat de continguts de l'edat dels metalls i  una pàgina d'un cavall fort.

ELS PRIMERS METAL·LÚRGICS

1. Quins metalls es van començar a fer servir a partir del 5.000 aC? Anomena’ls, escriu-ne la seva cronologia i explica’n les principals característiques.

Al 5.000 abans de crist es van començara a fer servir el coure, el bronze i el ferro.

El coure el van descobrir al 5.000aC. Es caracteritzava per la construcció de ceràmica en forma de campana. Es va iniciar la tècnica de la forja.

El bronze el van descobrir al 3.000 a C. Es caracteritzava per ser dur i tallant. Els pobles que el van descobrir de la Península Ibèrica són: Los Millares i El Argar.

El ferro el van descobrir al 2.000 aC. Es caracteritzaven per ser més fàcils de treballar i per ser molt més fort que el bronze. A la Península Ibèrica va arribar gràcies als pobles d’Europa de la cultura dels camps d’urnes.

2. Quines tècniques diferents es van fer servir per treballar-los? En què consistien?

Les tècniques eren: la forja que consisteix en escalfar el mineral per moldejar-lo millor, la fosa: un procés més complex en el qual s’escalfa el metall fins a liquar-lo, posar-lo en motlles donant-li força.

3. Quines cultures ens van aportar cada un dels metalls diferents?

El bronze va aportar la cultura del vas campaniforme, el bronze la cultura de los

Millares i El Argar i el ferro, la cultura dels camps d’urnes.

4. Quines utilitats es van donar als estris de metall?

Als estris de metall els hi van donar utilitats de fer armes i enes de

treball.

5. Per què la metal·lúrgia va comportar una especialització més gran del treball?

Perquè era una tasca difícil, que requeria veritables especialistes. Per

tant, cadascú es va especialitzar en la tasca que se li donava millor.

6. Quins nous oficis van sorgir?

Van sorgir els oficis de: metal·lúrgics, joiers i ceramistes.

7. Quins avantatges tenien els metalls respecte a la pedra, la fusta i l’os?

Eren més durs, més fàcils de treballar i no es feien malbé tant fàcilment.

8. Com es va produir la primera diferenciació social?

La primera diferenciació social es va produir gràcies a la metal·lúrgica.

Van sorgir grups de guerrers formats pels agricultors i els ramaders que estaven encapçalats per un cabdill o rei. Els metal·lúrgics, els joiers i els ceramistes van acumular riqueses i van ser més poderosos que els ramaders i agricultors.

9. Quins dons invents van anar lligats al desenvolupament del comerç?

Els dos invents que van anar lligats al desenvolupament del comerç eren

la roda i la vela que van permetre comerciar amb la resta de la Península Ibèrica.

10. Explica, a partir del dibuix sobre la metal·lúrgia els diferents passos necessaris per aconseguir un estri de metall.

Els passos per aconseguir un estri de metall són: escalfar els minerals

fins a transformar-los en líquid (1), donar-lis forma en un motlle (2), deixar que es refredi (3), treure el metall del motlle (4) i emmanegar l’estri (5).

11. Per què alguns historiadors afirmen que l’ús del ferro va comportar una certa “democratització” de la metal·lúrgia prehistòrica?

          Perquè va produir transformacions importants en la societat neolítica.

   12. Consulta l’article sobre les mines prehistòriques de Gavà publicat a la revista Cavall Fort i elaboreu un text que resumeixi la següent informació

a) Com eres les mines, cuan es van construir, que era la variscita i  

per a què s’utilitzava. Il·lustra el text amb algunas imatges de varisicita.

b) Com vivien els miners i quines evidències arqueològiques s’han trobat a  

les mines que ho confirmin.

c) Què és la Venus de Gavà, on es va trobar i què ens diu sobre les creences

dels seus contemporanis. Busca a Internet com era i enganxa al blog una

foto seva.

Les mines prehistòriques de Gavà eren unescambres subtàrranies amb cambres i amb pous.  
Les mines tenien molta variscita. La variscita és un mineral de color verd molt dens que el feien servir per a crear braçalets, collarets i penjolls.

Els miners vivien amb animals domestics, conreaven cereals i llegums pescaven peixos i recollien marisc del proper Mediterrani. Se sap perquè els escombriaires van trobar restes d’alló que menjaven. També sabem que a les mines hi treballaven homes, dones i nens. Eren baixos i no vivien gaires anys, molts tenien problemes musculars de tant treballar ajupits o de transportar cistells amb minerals. Tenien una vida molt dura. Això ho sabem ja que quan es moria algú, el dipositaven en una mina abandonada amb ofrenes i els arqueòlegs, excavant les mines, s'ho han trobat i han pogut estudiar els esquelets.
La Venus de Gavà és una gerra, una mena de divinitat a la fertilitat de la terra. La van trobat a les escombraries però abans havia estat a les mines de Gavà. Era un tipus de deesa amb uns ulls grans com un sol. Les creences dels seus contemporanis eren de foradar el crani dels miners i, alguns, després d'aquesta operació, no morien!

ART PREHISTÒRIC

Hola, bon dia!
Avui hem hagut de completar una taula amb continguts de l'Art Prehitòric, ens vam baixar una taula i la vam omplir. Aquí teniu la taula:

ART PREHISTÒRIC
ART PARIETAL (Pintura rupestres)	ART MOBLE (Escultura)	MEGÀLITS (Constucció de grans pedres)
Simbolisme:           Ritual de caça           Culte de fertilitat Colors bàsics:           Ocre            Negre            Vermell Pigments naturals:        Carbó           Sang           Òxid de ferro Pintura naturalista Més antigues (30.000 anys) Realisme Animals solts Detallisme Volum Perfils de mans Símbols geomètrics estranys Policromades Pintura esquemàtica: Menys realisme Més recents (10.000 anys) Escena de caça Vida quotidiana figura humana monocromàtiques	Figures: petites dimensions fetes os pedra  fusta Tipus:  figures d'animals propiciaven la cacera. figures de dones (venus prehistòriques). culte a la fertiltat exageraven cuixes, malucs i pits.	Europa (V mil·leni aC) Mostra: treball col·lectiu  complexos sistemes de construcció. Menhir: Característiques: Pedra clavada a terra Posició vertical Funcions: Commemorar fets importants. marca territorial. Dòlmen: Característiques: diverses lloses. cambra Funció: Funerària Cambra única Formats per: cambra seculcral recoberta per un túmol de pedres i dòlmens. Sepulcres de corredor S'hi accedeix per un gran passadís. Formats per: Una o diverses cambres sepulcrals. S'hi accedeix per un passadís Cròmlec: Format per: diversos menhirs. (situats en cercle, semicercle o fila). Funció: culte agrari o solar.

LA REVOLUCIÓ NEOLÍTICA

Avui hem hagut de buscar informació sobre la revolució neolítica. També hem hagut de fer un mapa conceptual sobre les nostres ideas del neolític.

REVOLUCIÓ NEOLÍTICA

És el conjunt de canvis i tansformacions que van tenir lloc durant el Neolitic, al passar de ser nómades a ser sedentaris gràcies a l'agricultura i a la ramaderia. Va començar entre el 8.000 i el 7.000 aC a les ribes dels grans rius a Mesopotàmia i Egipte. Els altres pobles van trigar segles a fe aquest gran canvi.

MAPA CONCEPTUAL

AGRICULTORS I RAMADERS

Bon día  😀Avui hem hagut de resoldre unes preguntes i fer unes fitxes de treball sobre el Neolític! Teniu tota l'informació a... classofclans.tk  

exercici de preguntes)

Què vol dir neolític i de quina llengua prové?
Neolític vol dir pedra nova i prové del grec.

Quines són les principals novetats en la forma de vida que es donen durant el neolític?
Seran sedentaris i començarà l'actrivitat agrícola i ramadera.

Quina explicació relacionada amb un canvi climàtic donen els prehistoriadors a aquests canvis?
Va ocasionar un augment de temperatures. L'home, no trobava el menjar com ho feia abans i va haver de buscar una solució. Per tant, aprendre a establir-se  en altres zones geogràfiques per trobar el menjar necessitat.

On i quan es considera que es van produir aquests canvis principalment? A quins altres indrets es van donar al mateix temps? (busqueu a Internet un mapa sobre la "difusió del neolític per Europa" i l'afegiu a la resposta).
Es va produir principalment al Pròxim Orient, l'any 8.000 aC. També es va produir al nord de la Xina, a Mèxic, a la vall del riu Indus i a Perú.

Quines van ser les primeres plantes conreades?

Les primeres plantes conreades van ser: el blat, l'ordi, la civada i el sègol.

Quines van ser les noves eines que es van començar a fer? Quina utilitat tenien en comú?
Les eines que van aparèixer van ser: les falç, les aixades i les moles. Servien per transformar els cereals en farina.

Com s'anomena la nova tècnica que s'utilitzava per fabricar eines de pedra? (busqueu una imatge d'una eina elaborada amb aquesta tècnica i l'afegiu a la resposta).
La nova tècnica per fabricar eines de pedra era la pedra polida.
Un exemple és la destral, una eina feta amb pedra polida. La podeu veure aquí a la dreta.




Quins van ser els primers animals en ser domesticats?
Els primners animals en ser domesticats van ser l'ovella, la cabra, la vaca i el porc. 

Com van ser els primers habitatges del neolític? (busqueu una imatge d'un habitatge del neolític i l'afegiu a la resposta)
Els primers habitatges eren construïts amb pedres, fusta i palla (o canya) barrejada amb fang, (tova).


Com eren els primers poblats neolítics?
Els primers poblats Neolítics eren un conjunt de cabanes, disposades de forma irregular i envoltades d'una rasa o una tanca de troncs que formaven un poblat.

exercici de les fitxes de les eines)

LA DESTRAL:

L’utilitzaven per construir cabanes.
Estava fet de fusta i de pedra polida.

L'AIXADA:

S’utilizava per cavar la terra.

Estava feta de pedra polida i de fusta.

EL MOLÍ DE MÀ:

S’utilitzava per moldre el gla.

Estava fet de dos  tipus de pedres polides. Una d'elles servia de superficie, allá s'hi posava l'aliment destinat a ser molt. L'altre pedra era per aixafar l'aliment per tant de molir-lo.

LA FALÇ:

Estava fet de fusta i dents.
S'utilitzava per tallar el blat

CAÇADORS I RECOL·LECTORS

Avui hem hagut de respondre unes preguntes sobre l'home Paleolític sobre com trobava el menjar i com el manipulava.  Hem trobat l'informació en el blog de classofclans.tk. 

exercici 1)

Obtenció d’aliments	Tecnologia	Treball en equip
Recol·lecció	Caça d’ocells amb fona	Caça
Caça d’ocells amb fona	Pesca	Cova
Caça	Caça	Obtenció de foc
Pesca	Assecatge de la carn	Cabanya
	Cova	Guariment d’una ferida
	Llenya com a combustible	Esquarterament dels animals
	Adob de pells	Cocció d’aliments
	Obtenció de foc
	Cabanya
	Guariment d’una ferida
	Esquarterament dels animals
	Fabricació de ferramentes
	Talla de pedra
	Cocció d’aliments

exercici 2)

a) D'on treien l'aliment els homes del Paleolític?

Els homes del Paleolític treien els aliments de  la natura.

b) Per què diem que eren depredadors? Què vol dir?

Diem que eren depredadors perquè no produïen aliments. Deprededor vol dir un ésser viu,  en aquest cas, una persona, que caça animals per sobreviure.

c) Quins tipus d'animals caçaven? Només n'aprofitaven la carn?

Menjaven els animals que trobaven. No només n’aprofitaven la carn, sinó que aprofitaven la pell, per fer-se vestits, els ossos, per fer instruments, etc.

d) Quins tipus d'habitatge utilitzaven?

Utilitzaven coves per viure-hi o feien campaments molt senzills.

e) Per què havien de canviar sovint de lloc on vivien? Quin nom rep aquesta característica?

Canviaven d’habitatge sovint perquè s’acabava el menjar de la zona on habitaven. Aquesta característica reb el nom de nómade.

exercici 3)

a) Quines tècniques existien per fer foc?

Existien diferentes tècniques. Una d’elles consistia en agafar una pedra de sílex i una pedra de pirita. Amb unes plantes molt fines fer un niu d’ocell i, després, posar-se a picar amb les dues pedres a sobre del niu, perquè, quan hi queia una espurna, bufar-hi i fer el foc gran. Una altra tècnica era d’agafar una fusta i un pal. A continuació posar la fusta a sota i tornar a fer un niu d’ocell amb plantes. Més tard es posaven a fregar fins que s’escalfés tot i quan sortien espurnes, encenien el pols de la fusta, les tiraven al niu i es feia el foc.

b) Quins beneficis va significar l'utilització del foc?

Va significar molts beneficis ja que va permetre coure els aliments, generar calor, llum al la nit, defensar-se dels animals, etc.

exercici 4)

a) Quins van ser els primers instruments que es van crear? Com eren?

Els primers instruments que es van crear van ser les fulles tallants. Eren fabricades amb pedres tallades (còdols i palets).

b) Per què era tant útil el sílex per l'elaboració d'eines? Quina propietat especial tenia?

El sílex era molt útil a l’elaboració d’enies ja que era molt afilat i es trencava fàcilment en làmines. També era molt dur.

c) Quin nom rebien les eines elaborades amb sílex? Per què?

Les eines elaborades amb sílex eren els bifaços. Rebien aquest nom ja que tenien dues cares amb capacitat de tallar.

d) Quines feines podien fer ara amb aquestes eines?

Amb aquestes eines podien tallar fusta, trossejar animals, arrencar tubercles, perforar ossos, etc.

e) Quins materials utilitzarien per fabricar eines a més del sílex?

Utilitzarien l’os i la banya, a més a més del sílex, per fabricar eines.

f) Anomena les principals eines que fabricaven.

Les principals eines que fabricaven eren: bifaços, fulles tallants,  raspadors, puntes de llança, perforadors, hams i arpons, agulles per cosir, arc i propolsors per llançar fletxes.

exercici 5)

AGULLES PER COSIR

Agulles per cosir:  

Es feien de fusta, pedra o bé os.

Serveixen per cosir. Per exemple pells d’animals per fer-se vestits. 
Es creu que els xinesos van ser els primers en utilitzar agulles d'acer.

PERFORADORS

Els perforadors són uns estris que, com bé diu el nom, serveixen per fer perforacions. D’aquí ve el nom de perforador.

Els perforadors eren fabricats amb pedra lítica, amb capacitat de tallar. Per exemple, eren construïts amb sílex.

Els prehistòrics els feien servir per fer petites perforacions a les roca, als ossos o a la fusta amb la finalitat de crear un orifici per on poguessin passar una corda, un fil, etc. Aquestes perforacions eren necessàries en la realització d'arpons, ornaments per als collarets, amulets, etc.

Per fabricar-los, feien servir burins, eren eines petites. Per construir-los realitzaven la tècnica del cop de burí. Consistia en donar un cop a la pedra que volien convertir-la amb perforador amb una altra pedra o amb un os per extreure una làmina amb capacitat de tallar que fós estreta i allargada. Aquest cop podia ser de dues maneres: el més senzill que consistia en donar un cop a un costat de la roca per extreure la làmina i quan aquest cop no era possible es realitzava, prèviament, una trencadura sobre la qual es donava el cop per poder així, extreure el fragment desitjat.

Els perforadors eren unes eines molt comunes dels prehistòrics

RASPADORS

Els raspadors són uns estris que, com bé diu el nom, serveixen per raspar.

Eren fabricats a partir de làmines de pedra amb capacitat de tallar o de fulla que presentés en una extremitat i un front retocat, regular, tallant i no abrupte.

Els prehistòrics els feien servir per adobar pells i possiblement, per separar carn d'ossos d'animals.

Es van inventar a la segona etapa del Peleolític: el mitjà, però al superior, es va extendre i va ser molt usat.

El raspador era una eina molt comuna dels prehistòrics.

ARPONS

Els arpons serveixen per pescar.

Estaven fets d’os i de pedr. Al final, tenien una punta molt afilada per fer d’ham. Al costat en tenien d’altres fetes dels mateixos materials.

Era una eina molt comuna per al prehistorics i amb ella, podien pescar molts peixos.